Poeta de Barcelona I

jocs florals

 

Com a Poeta de la Ciutat vaig proposar a l’Ajuntament de Barcelona que el títol no fos buit de contingut  i per això em vaig oferir a treballar de poeta per a l’Ajuntament fent alguns poemes expressament per ells.

Les meves dues propostes inicials, un poema per Carnaval i un altre de Nupcial per a ser utilitzat a les noces solemnes de l’Ajuntament, varen ser acceptades immediatament i, com a conseqüència lògica a la meva proposició, des de l’Ajuntament se’m va demanar que escrivís un poema per celebrar el cent cinquanta aniversari dels Jocs Florals

Vaig dir aquest poema  a la cerimònia de commemoració dels cent cinquanta anys dels Jocs Florals del passat 21 de Maig. 

 

En els cent cinquanta anys dels Jocs Florals

 

                                     A Joan I, Rey Aymador de Gentilesa

                                     Als poetes que han presentat, durant els últims cent cinquanta anys, els seus poemes als Jocs Florals de Barcelona i als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili (1941-1977).

 

Bona tarda, només serà un moment:

som nosaltres, els de la Gaia Ciència,

els que, cada any, passem per casa vostra.

Ara en portem venint uns cent cinquanta.

 

Som els que us mostrem els nostres poemes

que són, perquè ens entenguem, els escrits

on declarem, un cop més, quines són

les terres que no us pertanyen i quines

són les vostres propietats legítimes.

 

Tornem aquí just un dia cada any

i, quan ho fem, ens sentim importants.

 

Venim, diligents, a recordar-vos

tot el que ens sembla que necessiteu

saber; us parlem dels vostres amors

i de tots els altres amors que us manquen.

 

Nosaltres, els que venim any rere any,

també tornem aquí per demostrar

que treballem una llengua forta

que ens domina, que ens castiga, que ens fa

el seu gresol on es deixarà fondre,

aliar-se i també amalgamar-se

perquè la dobleguem i fabriquem,

amb ella, les màquines i les eines

noves i brillants que necessiteu.

 

Legislem sobre el vostre obscur desig;

mesurem la densitat de les fes;

canem els perímetres de les pàtries;

som els vostres poetes orgullosos

 

i us recordo que ens necessitareu;

que venim per trobar-nos importants;

que treballem sempre per pocs diners

i que no esperem que ens doneu les gràcies.

 

Parlant clar: hem vingut a recordar-vos

que som ciutadans d’un estat fantasma

que té la frontera als diccionaris.

 

En resum; parlant encara més clar:

tornem per explicar qui sou vosaltres.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: