Sobre Llunari – Libros Comentados – Diari de Menorca 11-II-2009

Un passeig pels laberints de la poesia

Lluís Vergés

Josep Lluís Aguiló (Manacor, 1967) és un poeta que ja ha guanyat darrerament dos premis importants. El seu llibre ‘Monstres’ va rebre el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover 2004 i el Premi de la Crítica 2006. Ara amb ‘Llunari’, el cinquè poemari que publica, ha guanyat el Premi Jocs Florals de Barcelona 2008.

La introducció del seu darrer llibre de poemes és una pàgina amb les definicions a la paraula ‘llunari’ recollides pel Diccionari Català-Valencià-Balear d’Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Aquestes entrades ens donen pistes del que vindrà a continuació. Llunari és, d’acord amb el diccionari, el calendari en el que s‘indiquen les llunacions. En segon lloc és un llibre màgic, on diuen que es poden llegir les prediccions de tot el que ha de succeir, i llegint-lo capgirat es pot fer sortir el dimoni i altres obres de bruixeria. El darrer significat és la taqueta blanca que es produeix dins l’ungla i que antigament se’ls hi deia als al·lots que cada una d’aquestes taques indicava una mentida que havien dita.

Cal, doncs, entrar en el llibre amb l’ànim d’arribar a un lloc on tot és possible i on la màgia de la paraula poètica ens fa viure en un univers en el que hi trobem vaixells navegant a tota vela pel Carib, guardians de la frontera que esperen l’enemic, homes justos o les rompents de l’infinit, entre d’altres realitats perdudes per les estrofes d’Aguiló. Es tracta d’un univers que vol evocar d’alguna manera les antigues Rondaies Mallorquines però vistes des de la contemporaneïtat.

Per donar el primer pas a ‘Llunari’ ens espera tot un laberint i les seves normes. Deixem al poeta que sigui ell qui en les descrigui: “He escrit dues normes dels laberints/ als marges estrets del llibre del temps./ La primera és que els seus túnels estiguin/ fets de la pedra gastada del dies/ i coberts amb la volta de les nits./ La segona és que l’arquitecte etern/ faci que els senders clars, inevitables,/ els que ens facin anar més lluny del centre,/ tinguin el paviment de fosc desig”.

Mai deixarem del tot els laberint de poemes, paraules i sentits perquè més tard trobem un nou poema en què ens parla dels paràsits d’aquest espai laberíntic que estimen “la sang seca de les parets, les taques grogues dels llençols, els cruis del sostre i els racons amb teranyines”.

Pel dèdal d’aquest llibre s’hi borinen fades i cowboys, nenes  de set anys, cases a la platja, antigues tradicions  jueves i islàmiques i fins i tots versos perduts, a més d’una sèrie de tres Packards d‘època, cosa que li escau molt a un poeta que és també empresari i col·leccionista de cotxes.

El llenguatge és més planer i transparent que el de ‘Monstres, com va dir el propi autor a la presentació de ‘Llunari’ a Barcelona. Els diferents poemes són independents en la temàtica però unitaris en l’estil.

En el poema titulat ‘Lector’, Aguiló ens revela el procediment per obrir-nos la casa del poema, fer-nos entrar i que ens posem còmodes i seure’ns a la butaca a la segona estrofa. Així els versos ens portaran un cafè, calent i dolç perquè al final d’aquest ‘Llunari’ sapiguem que el que s’amaga rere de les seves paraules és o una carta d’amor o un punyal.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: