Grans Èxits II

19 Mai 2009

 

DSCN1410

 

Si el Gran Èxit del Llunari és el poema Minerals el del meu llibre anterior, Monstres, va ser el poema Maria Enganxa.

Monstres és un llibre de poemes protagonitzats per figures amb característiques monstruoses de distintes tradicions i Maria Enganxa és el prototip de monstre útil i alliçonador.

Ella és un monstre d’origen mallorquí; una dona d’aigua malèfica que té un garfi al lloc d’una mà. Maria Enganxa viu al fons dels aljubs, cisternes, pous i safareigs i quan un infant hi guaita l’arrossega a dintre amb el seu ganxo.

No cal remarcar l’utilitat d’un monstre així que segurament encara salva moltes vides d’infants gràcies al terror que provoca.

També vull explicar un fet curiós: als pobles de Mallorca, quan algú, normalment persones d’edat avançada, decideix acabar amb la seva vida moltes vegades el troben surant dins la cisterna.

Supòs que el poema vol parlar un poc de tot això.

 

Maria Enganxa

 

A la cisterna, devora la manxa

que rega la llimonera olorosa,

hi neda l’anguila més llefiscosa

i m’hi aguaita na Maria Enganxa.

 

Na Maria porta un ganxo de ferro

tot rovellat, amb la punxa corcada

i em vigila tot el temps, afamada,

quan trec el poal per omplir el gerro.

 

Espera ajaguda sota el mirall

que fa l’aigua obscura. El garfi untat

de salivera profetitza el tall

 

que m’arrossegarà al  fred llit blau.

Cos ofegat, ceruli enamorat,

seré de na Maria el mort esclau.

 

Monstres, Edicions Proa, 2005

 


Grans Èxits

15 Mai 2009

Enguany he tingut el privilegi de poder dir poemes en públic en moltes ocasions. El fet de posar poemes en contacte directe amb la gent m’ha permès d’anar confeccionant una llista (curta) de Grans Èxits. És a dir: els poemes dels que la gent, quan has acabat el recital, te’n parla.

 L’altre dia, a València, a Ca Revolta, presentant el Llunari vaig declarar la meva intenció de publicar algun dia un llibre de poemes titulat així “Grans  Èxits“, fet amb poemes inèdits; naturalment.

El poeta Manel Marí, que em feia la presentació, juntament amb Maria Josep Escrivà (gràcies guapos) em va dir que era una gran idea sempre i quan anés embolcallat amb una faixa que digués: “Anunciado en Televisión”

Aquest és sens dubte el gran èxit del Llunari. Espero que us agradi.

 
Minerals

 

He anat a comprar minerals

amb la Maria. Té set anys.

 

Els dissabtes hi ha un mercat de carrer

i un venedor que, a cops, en porta.

 

Hem arribat, les pedres

llueixen sota el sol. La meva filla

els ha anat tocant i triant

amb expressió de caçador.

 

Les pedres són més grosses

que la seva mà. Algunes són

més brillants que els seus ulls.

 

El firaire les assenyala:

Aquesta és la pedra dels ulls,

aquesta és la pedra del cor,

aquesta té molta energia.-

 

La meva filla el mira, seriosa,

 i diu: –Això és un hematites,

això turquesa, això oliví,

això obsidiana nevada.

 

El posa al seu lloc. Poca broma.

 Amb la mateixa cara seriosa

amb què tot sovint m’explica

que les fades existeixen;

 

que adesiara en veu.

 

 Llunari, Edicions Proa 2008