Grans Èxits II

19 Mai 2009

 

DSCN1410

 

Si el Gran Èxit del Llunari és el poema Minerals el del meu llibre anterior, Monstres, va ser el poema Maria Enganxa.

Monstres és un llibre de poemes protagonitzats per figures amb característiques monstruoses de distintes tradicions i Maria Enganxa és el prototip de monstre útil i alliçonador.

Ella és un monstre d’origen mallorquí; una dona d’aigua malèfica que té un garfi al lloc d’una mà. Maria Enganxa viu al fons dels aljubs, cisternes, pous i safareigs i quan un infant hi guaita l’arrossega a dintre amb el seu ganxo.

No cal remarcar l’utilitat d’un monstre així que segurament encara salva moltes vides d’infants gràcies al terror que provoca.

També vull explicar un fet curiós: als pobles de Mallorca, quan algú, normalment persones d’edat avançada, decideix acabar amb la seva vida moltes vegades el troben surant dins la cisterna.

Supòs que el poema vol parlar un poc de tot això.

 

Maria Enganxa

 

A la cisterna, devora la manxa

que rega la llimonera olorosa,

hi neda l’anguila més llefiscosa

i m’hi aguaita na Maria Enganxa.

 

Na Maria porta un ganxo de ferro

tot rovellat, amb la punxa corcada

i em vigila tot el temps, afamada,

quan trec el poal per omplir el gerro.

 

Espera ajaguda sota el mirall

que fa l’aigua obscura. El garfi untat

de salivera profetitza el tall

 

que m’arrossegarà al  fred llit blau.

Cos ofegat, ceruli enamorat,

seré de na Maria el mort esclau.

 

Monstres, Edicions Proa, 2005