Art Poètica

  

 

1.- Llegir i escriure

 La lectura i l’escriptura són una part fonamental de la meva vida. Alguns dels records més clars de la meva infantesa estan relacionats, d’una manera o d’altra, amb la lectura. Dit això us diré que crec que la literatura no es pot practicar sense sentir per ella una sensació molt semblant a la de l’enamorament.

Jo vaig ser un nin lector. D’aquests que el temps de l’esbarjo anaven pels racons del pati llegint llibres i còmics. No m’agradava jugar a futbol i no era massa bo als esports d’equip. Vaig arribar a la literatura per emulació. Si els teus herois d’infantesa són futbolistes és normal que desitgis ser futbolista. Els meus herois d’infantesa eren Hal Foster, Karl May, Jules Verne,Isaac Asimov, Lee Falk, H.P Lovecraft i molts d’altres que em deixo. Vaig viure les aventures de Mortadelo y Filemón o dels germans Zipi y Zape amb la mateixa intensitat que les aventures, (molt més reconegudes ara “culturalment”) d’Asterix o les de Tintin.

Supòs que és per aquesta raó que mai no he deixat de llegir novel·les d’aventures, literatura infantil i juvenil ni còmic.

Les Rondalles Mallorquines (ses rondaies), els vint i quatre volums de narracions de tradició oral que va recopilar,a principis del segle passat, Mossèn Antoni Maria Alcover, varen ser també una part fonamental de la meva formació. Vaig tenir la sort de que el meu avi, Joan Veny, era un molt bon lector en veu alta que aconseguia transportar-nos al meu germà i a mi dins dels móns diferents i inesperats que ens descrivia en cada rondaia. Això va fer que de seguida que vaig poder em dediqués a devorar-les. Aquests texts em mostraren, a la meva infantesa, un imaginari cultural i una riquesa de vocabulari i d’expressions que crec que és un dels grans llegats de Mossèn Alcover a tots els hem volgut ser escriptors a Mallorca.

 La diferència entre molts altres nens i jo a l’hora d’escriure supòs que era que ells no eren de Manacor. Antoni Mus, Miquel Àngel Riera, Jaume Vidal Alcover, Guillem d’Efak, Bernat Nadal, Jaume Mesquida, Jaume Capó Frau, Gabriel Galmés, Lluís Massanet… eren autors que estaven damunt fulla i publicant en aquells moments. Dos dels meus professors a l’Institut Mossèn Alcover de Manacor eren poetes: Pere Rosselló Bover i Hilari de Cara.

 Per entendren’s: escriure, a Manacor, era un afer important. No una excentricitat. Quan vaig publicar el meu primer llibre, als 18 anys, em vaig sentir molt benvingut a una comunitat d’escriptors que m’acolliren generosament entre ells.

 I ara que parlam en confiança us vull confessar que la  literatura és una obsessió que em rosega per dintre i que la creació literària forma una part molt important del meu viatge vital; un recorregut dedicat en exclusiva a la recerca i obtenció de la felicitat.

 

2.- Les històries

  I aquesta és per a mi la raó bàsica de la literatura, donar-nos felicitat. Es un mètode modern (només té uns milers d’anys) per seguir fent el que com a éssers humans hem fet d’ençà que es vàrem reunir, per primer cop, a l’entorn d’una foguera: Explicar històries.

Dins tota comunitat existeix la figura del narrador.

Aquest és l’encarregat de servar la memòria i l’imaginari del grup i de proporcionar entreteniment i saviesa a la tribu amb històries exemplars.

Estic convençut que encara a dia d’avui aquestes són les funcions bàsiques de la literatura.

Les bones històries, des de sempre, ens fan feliços.

I m’agrada molt contar històries.

 Continuarà…